Què són les emocions?
Les emocions són reaccions psicofisiològiques que s’inicien en resposta a:
- Estímuls exteriors: tot allò que passa al nostre voltant. Exemples: una discussió amb la parella, que faci fred o calor, que em felicitin, que aprovi un examen, etc.
- Estímuls interior: tot allò que passa dins nostre en forma de pensaments, records, projeccions,… Exemples: el record de les últimes vacances, imaginar com serà la reunió de demà a la feina, etc.
En funció de com interpretem aquests estímuls (externs o interns), generarem una sèrie de pensaments, més positius o negatius. Aquests pensaments generaran emocions concretes, com la ira, la ràbia, la por, l’enuig, etc. I finalment, aquestes emocions ens portaran a l’acció.
Un exemple. Avui fa sol (estímul extern) que jo interpreto com a un esdeveniment positiu perquè m’encanta el sol. Per tant, tindré pensaments del tipus “que bé! Avui fa sol, m’encanta!”. Aquest tipus de pensaments, em poden generar emocions de plaer, alegria, gratitud, felicitat,…
I de tot aquest procés, finalment se’n deriva la conducta. Seguint l’exemple anterior, una possible conducta seria que anés a una terrassa o a passejar per prendre el sol.
Quines emocions hi ha?
Les emocions bàsiques són:
Alegria, Tristesa, Por, Ràbia, Fàstic, Sorpresa
A més de les emocions bàsiques, trobem multitud d’emocions més complexes que es deriven d’elles com per exemple la vergonya, preocupació, inseguretat, nostàlgia, gratitud, orgull, plaer, sorpresa, etc.
Com més ampli sigui el nostre vocabulari d’emocions, més fàcil ens serà identificar-les quan les sentim. Aspecte molt important per una bona gestió emocional!
Les emocions són neutres!
Popularment es classifica les emocions en positives o negatives. Les primeres serien les que ens provoquen estats plaents i de benestar (com, per exemple, l’alegria l’amor, la felicitat, etc.) mentre que les segones ens provoquen estats de tensió i patiment (com, per exemple, la ira, ràbia , frustració, por, etc.).
La realitat és que les emocions no són positives o negatives, ni bones o dolentes ja que totes elles ens donen informació molt important sobre el nostre entorn i sobre nosaltres mateixos. Per tant, podem dir que les emocions són neutres! I el correcte és parlar d’emocions adaptatives o desadaptatives.
Veiem-ho amb exemples…
- La por s’activa davant d’un perill o percepció d’amenaça (ja sigui real o imaginada) i ens ajuda a estar alerta, i a fugir, lluitar o parar.
- La tristesa s’activa davant d’una pèrdua o possible pèrdua i ens ajuda a fer un procés d’introspecció.
- La ràbia s’activa davant d’una injustícia i ens mobilitza energèticament per passar a l’acció.
Així, per exemple, si mentre conduïm es posa a ploure intensament i notem que el cotxe rellisca, el més probable és que sorgeixi l’emoció adaptativa de la por. Gràcies a l’emoció de la por, canviarem la conducta adaptant-la a la nova situació climàtica i, per exemple, reduirem la velocitat per tal d’incrementar la sensació de seguretat. En aquest cas, veiem com la por és una emoció adaptativa perquè ens dona informació important sobre el nostre entorn i fa que la nostra conducta s’adapti i augmenti la nostra seguretat.
Si, per contra, tenim por sempre que conduïm, en aquest cas la por s’ha convertit en una emoció desadaptativa perquè ens dificultarà la conducció i augmentaran les probabilitats de conductes perilloses o limitants al volant com per exemple, conduir excessivament lent, no voler entrar en autopistes o rotondes, etc.
Com controlo les emocions?
Per poder gestionar les emocions és necessari l’autoconeixement i l’autocontrol.
- Identifica quina emoció sents. Per a ser conscients de les nostres emocions, cal posar-hi nom. Agafa’t un temps per a reflexionar sobre el que sents i escolta’t.
- Pregunta’t quin missatge et vol transmetre aquesta emoció.
- No la reprimeixis, deixa-la sentir, dona-li un espai dins teu. Si la deixes fluir, tal i com ha vingut marxarà.
- Integra la informació que t’ha donat i convida-la a tornar sempre que sigui necessari.
Júlia Grabulosa – Psicòloga General Sanitària